Fi

Van començar amb l’economia: el sector primari representa un 7,9% del PIB, els sectors industrials un 41,2% i els serveis un 50,9%. Van continuar amb la meteorologia: un 37,4% dels dies plou, un 46,1% fa sol i un 16,5% està ennuvolat. I quan van arribar a l’amor –un 28,1% de les persones estimen de tot cor, un 55,3% ho fan amb moderació i el 16,6% restant ho fa veure-, el cel va enfosquir-se i es va sentir una veu que deia: “Que es faci la fi”. I la fi es feu.

11 de setembre, versió 3.2

Esfereït, observa des del sofà com la segona torre s'esfondra enmig d'un mar de pols. I ara què?, es pregunta. En aquell precís instant, la seva mirada s'atura en el llibre que reposa sobre la taula, una vella edició d'El mecanoscrit del segon origen. Un calfred li recorre el cos i, sense pensar-s'ho, obre la finestra i llança el llibre daltabaix, amb totes les seves forces. Ell no ho sabrà mai, però el llibre va a raure a l'interior d'un camió de transport de mercaderies perilloses, provocant-li una fuita. Minuts més tard, el camió explotarà just en passar per davant de l'ambaixada nord-americana. El govern dels Estats Units, àvid de venjança, atacarà immediatament el règim de Corea del Nord, iniciant així una escalada bèl·lica que acabarà amb la completa desaparició de la civilització. Només alguns supervivents mantindran viva la flama d'un nou món. Entre ells, l'Alba i en Dídac.

Humor a primera vista

Les nostres mirades es van creuar i, sense que us en pugui dir el perquè, vam començar a riure. I des d'aquell moment, ja no hem pogut parar.

Qualitat suprema

Us ben juro que allò, de torró de Xixona, no en tenia res. Era una mena de pasta salada, de color de torró, però amb un gust semblant a la tonyina. Imagineu-vos quina cara vaig posar, en fer-li queixalada! I sí, reconec que vaig excedir-me; no hauria d’haver calat foc a l’hipermercat, però és que estic fart que m’estafin!

Nik

Nik ta pei, nik ta peia. Snai aue frei slin ip saod, nik ta puka rang ta cluka.*

* Traduccions disponibles per 1 €.

Històries d'alta mar (Hi haig d'anar a la força?)

Cada dia, a tres quarts i mig de vuit del vespre, un transatlàntic de dimensions colossals entra puntualment per la finestra de la cuina de casa, travessa el passadís i surt pel balcó del menjador. Els primers dies, no us enganyaré, em feia força gràcia veure aquella munió de turistes saludant-me des de coberta. Però ara, sincerament, la cosa ja se'm fa pesada. Per aquest motiu, m'agradaria demanar-vos que si algú de vosaltres té res a veure amb l'autoritat portuària, si us plau, que es posi en contacte amb mi. Estic segur que podrem trobar algú que vulgui fer-se’n càrrec. Sense anar més lluny, la meva cosina Ermessenda ja té quatre estacions de metro i un heliport a casa. Llàstima que detesti els vaixells...

Un dia o altre

Quan va passar el full del calendari i hi va veure el 29 de febrer, va pensar que, despistada com era, s'havia oblidat que aquell era un any de traspàs. Millor, pensà, car fins el dia 1 no havia de tornar a treballar. Tanmateix, quan l'endemà hi contemplà el 30 de febrer, inferí que, per alguna raó desconeguda, el març es faria esperar. I no anava errada, ja que avui, 875 de febrer, la cosa continua. I de vacances, francament, ja n'està farta.